La plaça del diamant

Mercè Rodoreda - Bromera

La Plaça del Diamant és una novel·la apassionant i ambiciosa. Poques vegades s'ha escrit en la nostra llengua amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l'opressió i la necessitat d'alliberar-se'n. Una història in dividual que es transforma en imatge d'una època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX

La història comença durant la festa major de Gràcia on, a la Plaça del Diamant, una noia jove ens explica com es sent i el que pensa. La protagonista es diu Natàlia, i és aquí, al ball de la Plaça del Diamant, on coneix el seu futur marit: el Quimet, un ebenista del mateix barri. La narració es situa cap a mitjans dels anys 20. En aquesta època el règim polític era el de una dictadura proclamada, després d'un cop d'estat pel capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Natàlia, la protagonista de la novel·la, és una dona òrfena de mare que treballa de depandenta en una pastisseria i que té un promés formal. A més és una dona ingènua i bondadosa. Quimet és un home estrany i bastant egoísta. Són personatges vitalistas i reals ja que reflecteixen  la vida quotidiana.

Aquest és un relat que combina l’amor amb la tragèdia i el dolor. És una novel·la molt realista ja que Mercè Rodoreda sap enfocar molt bé els sentiments i emocions dels personatges, uns personatges que estan molt ben treballats ja que evolucionen molt al llarg de la història, sobretot Natàlia, la protagonista.

Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, narra la història de la Natàlia, una jove com d'altres de la seva època, que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canviïn el nom pel de Colometa.

Aquesta resignació acaba amb l'arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia. Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.

 L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.

En resum... Encara que siga un llibre complicat, el recomanaríem a aquelles persones a qui no els somriu la sort en la seua vida, ja que voran que mai no s’ha de llançar la tovallola per més adversitats que ens trobem en el nostre camí.